Flors de Cactus

Flors de Cactus - Joan Miquel Oliver

Jo afinava sa guitarra

Sol cruixent a s'exterior

S'autobús aminorava

Cel ponent posant colors

Benzineres polsegoses

Vas de copes a misions

Dins sa fosca perillosa no m'he vist en condicions

Més val que me carregui es personatge

Pensaven es teus ulls es teus cabells

Estels anònims que es desintegraven

I jo ho mirava trist I tot solet

Es veí que me pitava

Un hotel passar en s'hivern

Jo tocava sa guitarra

Jo escrivia en un quadern

Benzineres polsegoses

Destenyir els amostradors

Dins sa fosca lluminosa

Jo m'he vist en situacions

Més val que me carregui es personatge

Pensaven es teus ulls I es teus cabells

Estels anònims s'identificaven

I jo esperava trist I tot solet

Benzineres polsegoses

Flors de cactus a visions

Dins sa fosca sinuosa he avisat alguns amors

Més val que me carregui es personatge

Pensaven es teus ulls I es teus cabells

Estels anònims se comunicaven

I jo quedava trist I tot solet

Més val que me carregui es personatge

Pensaven es teus ulls I es teus cabells

Estels anònims se descontrolaven

I jo tornava trist I tot solet