Possible vida

Possible vida - Cendraires

Naixia en silenci de mar allà per l'horabaixa

Un fanal espillat serví de lluna a ma casa

I entre parets pobresa i notes d'un drama

I tendia a evadir me amb princeses de nit blava

Un dia vaig parir una llum un gest I un poema

I aprenia a veure els trèmols de l'ànima

I parpelles de cera

Cada imatge que vaig somniar fugia com un cérvol

I aprenia a capturar les amb paraules i versos

I en poeta em vaig convertir de gossos i voreres

I udolava entre els fanals per a morfeu atreure

Dormit sota el cartró trobaren el meu cos

Naixia en silenci de mar quan vaig nàixer ja era mort