Dies i Nits d'Amor i de Guerra

Dies I Nits d'Amor I De Guerra - Cesk Freixas

Arribaràs cansada a casa

Després de treballar

Obriràs lenta la porta

Et pesarà el dia a les mans

Veuré com entres a la sala

M'aixecaré i m'abraçaràs

Caurem rient sense parlar-nos

Al millor lloc d'aquell sofà

A fora la fosca ens banyarà

I alguna espurna de la pluja

Esquitxarà tots aquells vidres

Que més tard s'entelaran

Mullarem de negre els gots

I beurem buscant el delit

Més en els nostres cossos

Que en els distants glops de vi

Què hi ha com ha anat el dia

Tenia ganes de plegar

Et regalo el sol per tu bonica

I l'abraçada em sorprendrà

M'has trucat ha passat res

Només volia dir-te "nosaltres"

Ja t'ho vaig dir: no passaran

I em semblaràs més tendra que abans

Vessarà de ple el nostre món

I et pintaré amb aquests dits

Els llavis que en el dibuix no tens

Per cuidar les nostres nits

Just abans d'agafar el son

Amagaré sota el coixí

Alguna rosa groga

Que ens salvi el "tu" i el "mi"

M'estrenyeràs el nom amb força

Vull que sempre sigui així

S'escaparà alguna promesa:

A mi més ho sento aquí

Ets tu Sempre ho he vist tan clar

Les gotes ja hauran parat

Ja t'ho vaig dir: no passaran

I et fiaré el cel la lluna i la mà

Repicaran martells a l'obra

I xisclarà el despertador

Alguna cosa t'il luminarà

Serà el sol o la tardor

Quedarà encara algun tirà

Que vencerem amb la unitat

I armarem aquesta revolució

Dies i nits de guerra i d'amor