Salvador

Salvador (萨尔瓦多) - Els Amics de les Arts

Written by：Els Amics de les Arts

Sé que en un punt molts de vostè s arrufaran el nas

Però jo em limitaré a explicar el que aquests dos ulls van veure

La bona histò ria sempre costa un xic de creure

Però el relat é s tan verí dic com fatí dic el final

En salvador sent repugnà ncia per la humanitat

I amb setanta anys diu que no té perquè amagar se'n

Sorprè n a tots per segon cop vol apuntar se

Autobú s I caminada un diumenge pels estanys

Ningú no ho sap però l'home va quedar corprè s fa un any

Quan una viuda de l'esplai d'esparreguera

Picant l'ullet me li va dir ben sorneguera

I vostè no sap somriure no hi parava de pensar

Paro el bus I veig que ell baixa rà pid

Va buscant la entre un mar de jubilats

El cor li batega pregunta per ella hi ha algú que contesta

No busqui mé s mestre que fa poc va traspassar

La gent va a ritmes diferents tot vorejant l'estany

Grupet de cinc dels que s'ho agafen mé s amb calma

En salvador cagant se en tot diu vull anar a casa

Mentre els altres coincideixen que es viu tan bé retirat

I en un moment en què la vista é s espectacular

Fem nos una foto suggereix una senyora

Ja us la faig jo I cardem al camp diu el nostre home

Fan lluí s des de la riba I comencen a notar

Que de cop cap dels quatre es pot moure

Que ja tenen els peus ben enfonsats

L'heroi de la histò ria els intenta socó rrer

Ell crida els estira I el fang desafia però ja no hi ha res a fer

Lentament la terra se'ls va empassant

Se'ls va empassant se'ls va empassant

Sense dir se res tots van acceptant

Que serà un adé u molt llarg

Que serà l'adé u mé s llarg

Però morir no implica capitular

No implica no capitular

I amb la dignitat dels qui tenen clar

Que està tot lluitat se'n van cantant

Que està tot lluitat se'n van cantant